dilluns, 23 d’agost de 2010

BONES FESTES !!


Intervenció Nit del Pregó, dissabte, 21 d'agost, Teatre Municipal Orfeó Montsià

Bona nit;

Deixeu-me començar en una salutació molt especial al nostre pregoner, Pere Sans Arasa, de qui us parlaré al final de la meua intervenció; a la reina de festes, Itziar Rueda, a les pubilles, pubillet i pubilleta, al regidor de festes, Enrique Edo, als tinents d’alcaldia, Neus Borràs, Josep Rodrigo i Jose Alonso, al regidor d’Hisenda, Demetrio Querol, als regidors Lluc Raga, Fina Salvatella, Núria Balagué, Celestí Hervàs, Javier Martínez i Isabel Salas; als alcaldes dels Valentins, barri Castell, Sant Joan del Pas, les Ventalles i la Miliana; al president del consell comarcal del Montsià i alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, a la gerent del consell, Miriam Galindo, al gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Jaume Antich; a l'alcalde d'Ordizia (País Basc), a tots els representants de les entitats, als familiars del pregoner i de les pubilles i pubillets, i a tots els veïns i veïnes d’Ulldecona, barris i visitants que ens acompanyeu.

M’agradaria també per començar, fer un reconeixement obligat i sincer a totes aquelles persones que col·laboren i treballen per confeccionar un programa d’actes de festes. Gràcies als treballadors de la brigada municipal, a la policia local, a tot el personal de l’Ajuntament, als regidors i regidores, als voluntaris de protecció civil, als col·laboradors, membres d’entitats, al personal sanitari, bombers, mossos d’esquadra, perquè sense el seu treball i el seu suport les festes no podrien celebrar-se. Per a que uns xalen, altres han de treballar. Moltes gràcies.

Encara no ha passat un any des de les festes del 2009, les quinquennals, i ja tornem a trobar-nos aquí. Fa pocs dies, rebíem l’agradable sorpresa que les festes quinquennals precisament eren declarades pel consell de cultura popular i tradicional de la Generalitat de Catalunya com a festes tradicionals d’interès cultural, després de 4 anys de treball intens per part de l’Ajuntament per aconseguir-ho, és un reconeixement a la feina que centenars de veïnes i veïns fan cada cinc anys per mantenir la tradició de guarnir els carrers per rebre la Mare de Déu de la Pietat, un reconeixement merescut i que voliar compartir en tots vatros en un dia en que de nou iniciem unes festes.

El mateix dia eren declarats també els bous com a festa tradicional d’interès cultural, un reconeixement que ens feia pensar que d’aquesta manera avançàvem cap al seu blindatge, però lamentablement no va ser així. Sabeu que hi ha col.lectius que treballen per prohibir-los, que ja ho han aconseguit amb algunes modalitats de bous i, lamentablement, amb el suport de diversos partits polítics, que amb un doble discurs diuen una cosa i en voten una altra. Per això m’atreveixo a demanar-vos enguany més cura que mai en els diversos actes en bous ja que estem al punt de mira.

Hem toca també avui animar-vos a participar de les festes, a compartir, a disfrutar, a xalar. Aquests són dies de celebració, dies de retrobament amb familiars i amics, dies de conversa fins a les tantes, dies de dinars i sopars en companyia ... Les festes són una excusa per desconnectar de la rutina diària i oblidar els problemes encara que sigue per unes hores. Es tracta de barrejar plaers entre les vostres preocupacions.

Festa significa compartir, sentir plegats l’expressió col·lectiva de la celebració, on cadascú està disposat a donar el millor de si mateix. Fins i tot, una bona excusa per millorar la convivència i les relacions entre tots i totes.

Entre els que volen sortir de nit i els que volen matinar, els que els agrada el cartell i els que no els agrada per qualsevol motiu, entre els que troben a faltar més actes i els que diuen que n’hi ha massa, entre els que tot ho troben bé i els que tot ho troben malament, sigue el que sigue ... Però bé, ja sabem que no plou mai a gust de tothom i, per tant, el més important es que hi hagi bona armonia i respecte.

Són dies però, en que moltes persones, moltes famílies, no podran disfrutar com voldrien per causes diverses, de salut, econòmiques ... Un record també per a tots ells i elles. Aquest no està sent un any fàcil, al contrari, estem passant moments crítics i s’han de pendre desicions molts cops difícils de compendre, a la vegada que hi ha molta gent al nostre voltant que s’ho està passant realment malament, molts sense feina, altres pendents de poder tirar endavant el seu petit negoci, autònoms que dia a dia lluiten per poder continuar treballant i guanyant un sou digne. Però, malgrat les dificultats, o precisament per això, cal tirar endavant.

També hi ha qui en temps de crisi és valent i sap arriscar. És el cas d’algunes grans empreses de les que hi ha instal.lades al polígon industrial Valldepins i que continuen creixent i ampliant producció. I és el cas també d’uns quants comerços i establiments al nostre poble.

En els darrers tres mesos quatre comerços d’Ulldecona (una panaderia, una perfumeria, una floristeria i una acadèmia d’idiomes han ampliat i/o reformat integrament els seus establiments) i cinc establiments nous han obert les seues portes (una clinica veterinària, una sabateria, una acadèmica d’informàtica, un centre de serveis a l’esportista i una granja-cafeteria).

Són coses que passen desapercebudes moltes vegades però que són importantíssimes per al dia a dia del nostre poble. Això ens demostra que estem vius, que som un poble dinàmic i preparat, que sóm un poble que sabem vèncer les dificultats.

Exemples concrets no ens en falten: he nomenat fa un moment l’empenta dels que reformen o obrin comerços, tenim esportistes de renom com Adam Raga, sis vegades campió del món de trial, que és diu ràpid, o Oriol Romeu, la revel.lació de la pretemporada del Barça i a qui li desitgem molts èxits en la seva carrera, molts altres que despuntaran en breu, segur, en futbol, bàsquet, tennis taula o cros; tenim estudiants que aconsegueixen premis arreu del país com Àlex Gis, Guillem Tena o Nassira el Hadri, que representarà Espanya al concurs europeu de joves científics que se celebrarà el mes que ve a Lisboa, o Xavi Martí, diplomàtic, que va ser el pregoner en les passades Quinquennals.

Tenim músics, mestres, professors, metges i metgesses, infermers i infermeres, escriptors, historiadors, tenim disenyadors, escultors, il.lustradors, com Paco Guzmán, que ha dibuixat el cartell de festes i que ha exposat la seva obra arreu d’Espanya, d’Itàlia i fins a Dinamarca, tenim treballadors i treballadores, empresaris i empresàries ...

Aquesta és l’empenta d’Ulldecona, un poble molt diferent al de fa deu anys.Aquesta és la Ulldecona del 2010, any en que commemorem el centenari de la mort del nostre fill il.lustre, Manuel Sales i Ferré, fundador de la sociologia moderna.

Els carrers, les places, les escoles, el propi ajuntament, els serveis, les festes .... tot és ben diferent. Els darres anys, a més, una forta inversió de totes les administracions (Ajuntament, Generalitat i govern espanyol) ens han permés fer obres importantíssimes per millorar la nostra qualitat de vida. En treball, en esforç, en sacrifici per part de tots i totes. Mai havíem vist aquí aquest nivell d’inversió, i és de justícia reconèixer aquest fet.

Tenim un nou CAP, nou pavelló, pista poliesportiva al barri Castell, millores pista dels Valentins, remodelació Murada de Dalt i Murada de Baix, semipeatonalització de la Plaça de l’Esglèsia i un tram del carrer Major, urbanització dels carrers de Sant Joan del Pas i del barri Castell, canvi d’enllumenat als Valentins, Ventalles i Sant Joan del Pas, pou i xarxa distribució d’aigua potable a la Miliana, xarxa clavegueram a les Ventalles, depuradora aigües residuals als Valentins, rehabilitació Teatre Orfeó Montsià, restauració d’obres d’art i libres històrics, intervencions arquològiques, al Castell, al poblat ibèric de la Ferradura o Castellets, neteja dels abrics pintures rupestres Ermita, on, per cert, s’ha decobert dos figueres més, dos dibuixos nous que representen dos cabretes; adeqüació de desenes de km de camins rurals .. i una llarga llista a la que s’hauria d’afegir importants actuacions i projectes com l’Espai de Respir, la Ludoteca, l’atenció domiciliària, els cursos i plans de formació, la millora de l’oferta cultural en jornades com les de l’Ermita, el Banc de Terres, la protecció i promoció de les oliveres mil.lenàries, les diverses accions de dinamització econòmica ...

Em deixo moltes coses, però, tampoc no és la meva intenció fer la llista de la fructífera acció de govern. Sí que volia però, agraïr a les persones que ens han ajudat a tirar endavant tots aquests projectes, que han estat moltes. En definitiva, ben poc té a veure el nostre poble avui amb el de fa deu anys. I això és un fet, un compromís que ja és realitat.

Una empenta que també deixa petjada en les entitats i associacions. Una de les persones que ha dedicat la vida als altres i a moure entitats, és el nostre pregoner, Pere Sans i Arasa. I per això és de justícia que avui sigue ell qui ens pronuncie el pregó de festes. Vaig arribant al final.

La seva empenta, la seva dedicació als altres, el seu esperit de lluita, el seu voluntarisme ... són un exemple a seguir. És envejable com continua al peu del canó vencent les dificultats pròpies de l’edat dia a dia. Avui encara, als 84 anys, Pere continua treballant les seves terres i dedicant el seu temps lliure a apendre i a moure entitats.

És un autodidacta en tots els treballs que ha desenvolupat; intel·ligent i amb un esperit obert s’ha adaptat perfectament als temps que li ha tocat viure i enfrontar els reptes amb èxit. Ha estat sempre i en tot moment al servei de tots, sense importar-li res més que augmentar la cultura i el benestar de tots els que l’envolten. Té el defecte de dir sempre que sí quan es tracta d’ajudar, col·laborar i treballar en benefici del seu poble o de qualsevol entitat cultural o econòmica.

És un home senzill, respectuós amb tots, amable, pacífic, conciliador, i sobretot, treballador. Aquesta capacitat de treball i un esperit emprenedor l’ha portat a ocupar càrrecs en moltes entitats (Centre Cultural Recreatiu, Associació de Defensa Forestal, Cooperativa Agrícola, Banda de Música, La Passió, Club de Futbol, Club Joventut) i també a ser regidor de l’Ajuntament d’Ulldecona pel Partit dels Socialistes de Catalunya.

La seva gran passió ha estat el teatre, des dels sis anys. Només cal que us digue que s’ha llegit més de 1.100 obres teatrals. Precisament en reconeixement al seu treball en aquest camp, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya li va lliurar l’any passat el Premí Arlequí, un guardó importantíssim.

Gràcies Pere per tot això i per ser un gran home, en tot el sentit de la paraula, per ser una bona persona.

Tens la paraula.

BONES FESTES A TOTS I TOTES !!!!

0 comentaris: