DIA ESGOTADOR

No sé perquè tot s’havia de fer avui ni com s’ha complicat tant l’agenda en unes hores. Reunions sobre el futur de la Fundació Ulldecona, sobre serveis socials, sobre pressupostos, trobades amb diverses entitats locals ... m’han ocupat tot el matí a l’Ajuntament, des de les 10 que he deixat als xiquets a l’escola, fins quasi les quatre. He marxat a dinar i, a les cinc, hem rebut la visita del Secretari General de Seguretat, Joan Delort, i altres responsables del cos de Mossos d’Esquadra, per tal de signar el conveni de coordinació i col.laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament d’Ulldecona. Una hora més tard, hem fet la darrera Junta local de Seguretat, copresidida per la Sudelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, i jo mateixa, com a Alcaldessa d’Ulldecona.

Demà, a Amposta, se celebrarà l’acte institucional de la fi del desplegament dels Mossos al territori català. A partir de dissabte, 1 de novembre, la policia catalana assumirà la totalitat de les competències i es convertirà en la policia integral de Catalunya. Ha estat un procés llarg però que s’ha fet amb garanties de bon funcionament. Aquest desplegament, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, les dos últimes regions policials on els Mossos estaran operatius, comptaran amb un total de 1.547 efectius, sumant els 1.017 que s'incorporen i els 530 que ja hi treballaven. En concret, a l’Ebre, s’incorporen 432 agents, comptant els 180 que ja hi eren fent tasques de trànsit. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional, continuaran fent tasques més especialitzades, com el control del tràfic de drogues, immigració, intervenció d’armes, control d’explosius, servei de protecció a la natura ... L’arribada dels Mossos ha aixecat moltes expectatives per un costat i també recels per un altre. Sabem però, que faran una bona feina perquè així ho han fet a altres territoris. Si alguna avantatge té ser l’últim és que s’aprén dels errors, no? Tot s’ha de mirar pel costat positiu.

Bé, continuo amb el repàs de la meua agenda. A les vuit tenia un acte de partit sobre les properes eleccions a Romania, amb la presència de la Vicepresidenta del Partit Socialdemòcrata a Catalunya, Geanina Boicu. S’ha produït un debat molt interessant al voltant del passat, present i futur de Romania, però, sobretot, del passat, present i futur del PSD. Ho resumiria amb que els canvis són possibles si hi ha gent que lluita en aquest sentit. La força, el convenciment, la confiança, el treball i el talent de persones com ella, estic segura, faran possible aquest canvi tant desitjat a Romania. Finalment, a dos quarts de deu, com tots els dijous, teniem reunió de govern on hem repassat mil temes. Arribo ara a casa i m’he de posar a ordenar idees i papers de la feina feta. Cansada, la veritat. Tinc pendent parlar sobre els pressupostos de la Generalitat, però demà serà un altre dia. Sort també que demà a la nit és la castanyada i desconectarem una mica ...

LLEI DE POLÍTICA INDUSTRIAL I PNRI

Avui aprovem al Parlament la Llei de Política Industrial, una llei que pretén donar impuls a la competitivitat de la indústria catalana, consolidant el nostre país com un dels principals centres de l’economia productiva i nucli del coneixement, la creativitat i el talent del sud d’Europa i la Mediterrània. Es tracta de fometar la innovació, la internacionalització i la productivitat del teixit industrial, alhora que es potencia el capital humà de les empreses, el talent i la creativitat.

Algunes de les mesures que es contemplen són la creació d’una agència per la innovació, la internacionalització i la promoció empresaria, ACCIO, fruit de la fusió entre el Cidem i el Copca, i la creació del Consell de Política Industrial, en què participin agents econòmics i socials per definir polítiques, estratègies i coordinar interessos públics i privats. L’objectiu és ambiciòs, canviar una cultura burocràtica per una cultura pràctica de suport a l’empresa.

La Llei arriba en un moment estratègic, en què Europa i el món aborden la gran crisi de la globalització i els països han de decidir què volen ser quan siguin grans, el nostre també. Catalunya ha estat i vol continuar sent un país industrial i ara és quan s’han de posar tots els instruments al dia per millorar l’eficiència de les polítiques que s’adoptin a favor de la indústria. És el que està fent el govern de Catalunya, amb lleis com aquesta, i la signatura, aquesta mateixa setmana, del Pacte Nacional per la Innovació i la Recerca.

La raó de ser d’aquest pacte resumeix clarament perquè ha estat impulsat. El “PNRI és fer de Catalunya un país capdavanter en recerca i innovació per garantir alts nivells de productivitat, ocupació de qualitat i una societat del benestar avançada i cohesionada que visqui dins d'uns límits mediambientals sostenibles”.

Esforç, treball, ambició, competitivitat, optimisme i confiança

Article publicat al setmanari La Veu de l'Ebre (divendres, 17 octubre 08)

Aquests dies hem començat un nou curs polític, just quan ens trobem en un moment difícil a Catalunya per diversos motius. El primer, per la crisi econòmica global que estem patint i que fa que, entre altres, dia a dia, moltes persones es queden sense feina, també a les Terres de l’Ebre. Crec però, que no hem de fer alarmisme.

Davant aquesta incertesa sobre el que està passant i sobre el que passarà, que ens obliga a tenir una actitud de realisme i prudència al mateix temps, un bon exercici seria preguntar-nos si en traurem quelcom de positiu, si aquesta crisi pot esdevenir d’alguna manera també una oportunitat. Perquè com marca la vella teoria dels cicles econòmics, sabem que de la crisi en sortirem. La feina a fer és intentar que en sortim més forts.

El segon motiu, al que feia referència al principi, és la complicada negociació sobre el nou sistema de finançament. En aquest cas, però, tot i que no hi ha motius per a l’eufòria, sí els hi ha per a una moderada satisfacció, sense dibuixar en cap moment un escenari de color rosa. La fermesa de la negociació, liderada pel President Montilla, segur que acabarà en un bon acord. És de justícia que es produeixi un canvi en el sistema de finançament per tal de donar compliment a l’Estatut, garantint que els mecanismes d’anivellament no es giren en contra de les comunitats més solidàries i incorporant mecanismes d’actualització i revisió que ara no tenim. Cal valorar com a molt positiva la unitat dels partits catalans en aquest tema i seria injustificable i imperdonable que es trenqués.

Perquè començo d’aquesta manera? Per què, sense cap mena de dubte, tant una qüestió com l’altra, condicionaran els propers mesos també a casa nostra. Tot i les dificultats, però, mai com ara s’havia produït una inversió tant forta de la Generalitat a les quatre comarques de l’Ebre (CAP’s, escoles, instituts, carreteres ...). Mai com ara la Generalitat ha apostat tant clarament per les Terres de l’Ebre. Mai com ara la Generalitat s’havia cregut que som un territori emergent i que ens cal suport per acabar de despegar. A poc a poc, amb el pas ferm, anem avançant, a tots i cadascún dels 52 municipis de l’Ebre, com mai s’havia fet.

Aquest 2008 s’està executant un pressupost que deixarà una inversió de bastant més de 200 milions d’euros a les Terres de l’Ebre, un 25% del que es va invertir l’any passat. Moltes de les obres previstes estan en marxa i altres començaran en breu. Regadius, camins, centres d’assistència primària i consultoris locals, col.legis i instituts, comissaries de mossos d’esquadra, carreteres, polígons industrials ... canviaran la imatge de les nostres comarques en un futur proper i, el que és més important, canviaran la vida diària dels ebrencs i ebrenques. Així es demostra des del govern de la Generalitat l’aposta real pel reequilibri territorial tant a nivell Catalunya-Terres de l’Ebre com a nivell intern de les pròpies TTE.

La inversió que s’està produint, té com a prioritat les polítiques socials, però també infraestructures bàsiques, l’educació i la salut, sense desatendre altres aspectes claus com la seguretat, l’agricultura. Podriem parlar, entre altres, del condicionament del tram final de la carretera que uneix Aragó amb Batea, del pont entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, de les previsions per part de l’Incasol al polígon industrial del Mollo a Móra la Nova, al Catalunya Sud Tortosa-Aldea, als Campets d’Alcanar, al de Tosses d’Amposta, i als polígons de Gandesa, la Fatarella, Bot i Batea.

Nous equipaments educatius i remodelacions amb actuacions a Amposta, Batea, Benifallet, la Fatarella, Deltebre, Tortosa, Mas de Barberans, la Ràpita, Roquetes, el Perelló i Gandesa. Les importants millores a l’hospital Verge de la Cinta, el cens efitèutic de l’edifici de l’hospital de Móra d’Ebre, les actuacions o nous CAP’s a Alcanar, Ulldecona, Gandesa, l’Aldea, Deltebre, l’Ametlla de Mar, Alfara, Benifallet, Bot, Campredó (Tortosa), el Pinell de Brai, la Palma d’Ebre, Paüls, Riba-roja, els Muntells (Sant Jaume), Tivissa, l’Ampolla i Miravet.

També és important la construcció de la residència per la gent gran a Flix o l’ampliació de la residència per a la gent gran de Gandesa, els més de 13 milions d’euros que s’estan invertint en el Canal Xerta-Sénia, a banda de projectes de millora de camins rurals. Èmfasi a banda també mereix la inversió per a la construcció de les comissaries dels Mossos d’Esquadra a Tortosa, Amposta i Gandesa. En aquest sentit, el desplegament dels Mossos a l’Ebre, a partir de l’1 de novembre, també serà una qüestió clau del nou curs polític.

Paral.lelament al procés de construcció dels equipaments necessaris, de la xarxa bàsica de comunicacions (carreteres, trens ...), inversions ben detallades també per part del Delegat del Govern, Lluís Salvadó, hem de fer un procés intern per creure’ns natros mateixos, com a conjunt, que poden fer el tomb. Comptem amb els valors de l’esforç i el treball. Ens cal més ambició i competitivitat, i una bona dosi d’optimisme i confiança. Amb aquests ingredients, podrem aconseguir tot allò que ens proposem com a territori. No hem d’oblidar el passat, però hem de mirar el futur amb il.lusió. Projectes llargament reivindicats pel territori, s’estan duent a terme al Montsià, al Baix Ebre, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Les coses, per tant, ja fa uns anys que han començat a canviar. Podem transformar el territori si ens ho creiem.

Coincidint amb l’inici del nou curs polític, comença també el procés de debat per a la revisió del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Els plans territorials són els instruments que determinen la planificació integral d’un territori. El que tenim avui vigent ha quedat desfasat, perquè hem crescut més a nivell de població i, pràcticament, hem exhaurit el sòl previst. L’objectiu primordial que persegueix el nou Pla és enfortir el pes del territori ebrenc en el conjunt de Catalunya i incrementar la qualitat de vida dels habitants. Estem planificant allò que volem ser d’aquí uns anys. I, això, ho hem de fer amb la participació de les institucions, dels sectors econòmics i socials, i dels diferents partits polítics del territori.

Tenim al davant, com heu pogut comprovar, reptes molt importants a nivell territorial. No seran mesos fàcils els que vénen, però tenim uns fonaments sòlids i, tant el nostre país com el nostre territori, tenen unes perspectives magnífiques si fem, entre tots, les coses ben fetes.

A PUNT PER LA FIRA I FESTES DE SANT LLUC

Falten només 48 hores per iniciar la Fira de Sant Lluc d'Ulldecona. Enguany, la nostra Fira, fa 18 anys i, per tant, s’ha fet gran. Teníem regals importants per a la celebració d’aquesta majoria d’edat, però la difícil situació econòmica actual ha fet que alguns es quedin esperant anys millors. Tot i això, en aquesta edició, ja veurem algun canvi. Tindrà el sector serveis, el sector turístic, més espai i més protagonisme. La promoció del nostre poble, i també del conjunt del nostre territori, dels nostres actius patrimonials, històrics i naturals, dels nostres productes, de la nostra gastronomia, serà un dels eixos principals d’aquesta Fira. A banda, altres sectors econòmics locals també hi seran presents, per això és una Fira Multisectorial, una Fira referent a les nostres comarques.

Hi ha una refrany que diu “al mal temps, bona cara”. I això és el que hem fet. Posar imaginació, donar un tomb a la Fira, que es concretarà encara més en properes edicions, i intentar oferir un producte conjunt de qualitat, com sempre s’ha fet, durant 18 anys.

Us animo a participar de la Fira i Festes de Sant Lluc. No només passejant pel recinte firal, sinó aprofitant i disfrutant també dels actes preparats per l’organització i per diverses entitats, siguin actes culturals, esportius o lúdics. Les entitats, les persones que treballen dia a dia durant tot l’any en àmbits tant diversos com els que he nomenat abans, tindran el seu espai al Casal Jove, en la Mostra Cívica.

M'agradaria també des d'aquí agrair a totes les persones que fan possible aquests dies de Fira i Festes. Persones del comité organitzador, treballadors de la brigada municipal, voluntaris de protecció civil, policia local, personal administratiu, entitats, col.laboradors i, sobretot, expositors. Sense ells no seria possible.