Les Terres de l'Ebre, un territori preparat per al present i el futur

De tant en tant és bo fer un exercici de memòria i fer una ullada al nostre passat més recent, més quan venen unes eleccions i hem de fer balanç de la feina feta. A principis del 2000, a les Terres de l’Ebre la resta del país ens portava dos dècades de distància. Durant molts i molts anys havíem estat un territori oblidat i sense inversió pública. Una distància que la Generalitat ha intentat retallar les dos darreres legislatures amb una inversió per càpita superior a qualsevol altre territori.

Més de 700 milions d’euros demostren el que som capaços de fer en pocs anys. Només cal que donem una volta poble a poble, per totes les Terres de l’Ebre. La forta inversió es pot comprovar a simple vista. Complim els compromisos assolits amb els ciutadans i ciutadanes, complim amb FETS. Potser gesticulem menys que altres, potser cometem errors en la visualització de les nostres actuacions, però és evident la feina que hem fet des del govern liderat pel President Montilla i és de justícia reconeixer-ho.

Més de 700 milions d’euros d’inversió demostren com es pot iniciar la transformació d’un territori menut com el nostre. Més escoles, més institus, més llars d’infants, més quipaments esportius i culturals, més consultoris mèdics, més CAP’s, millors hospitals, polítiques de dinamització econòmica, més atenció a les persones depenents, més carreteres, millors xarxes de comunicacions, més respecte al patrimoni, al medi ambient, l’aposta per la universitat. Durant aquests 7 anys de governs progressistes i d’esquerres hem invertit en tres eixos clars: atenció a les persones i a l'estat del benestar; infraestructures; i l’eix de dinamització econòmica i la lluita contra la crisi, i això ha transformat els nostres pobles i les nostres comarques.

Per als socialistes, però, aquesta evolució positiva als llarg dels darrers set anys, lluny de dur-nos a la paràlisi autocomplaent, és un estímul per seguir canviant, per continuar interpretant una societat que es transforma dia a dia i més en territoris com el nostre, que havia quedat enrera i ara recupera pas a pas el temps perdut.

Hem construït un territori modern, un territori preparat per al present i futur, un territori competitiu, i hem d’aconseguir ara despegar definitivament i deixar enrere l’oblit al que vam estar sotmesos durant 23 anys de governs de CiU amb el PP.

Els socialistes treballem per fer de la política industrial l’eix central de les polítiques econòmiques en els propers anys a l’Ebre, un cop acabades o en alguns casos començades, infraestructures bàsiques que fins ara ens ho impedien. Política industrial en l’ampli sentit de la paraula. Des de la indústria clàssica però amb alt valor afegit, adaptada a les condicions de la competència globalitzada, amb noves tecnologies, recerca, a sectors emergents com l’energia, o també l’agroindústria, alimentació i aqüicultura, sectors pels quals hem d’apostar decididament.

Hem de lluitar per una major especialització de les nostres empreses. Hem de ser capaços de crear i atreure empreses d’alt valor afegir i, per a fer-ho, necessitàvem serveis, bones comunicacions, accés ràpid a les noves tecnologies, a la banda ampla, estem en el bon camí. Ara toca donar un pas més i la garantia és el PSC, un partit progresista i transformador, un partit sempre i en tot moment al servei de la societat.

Article publicat a la Veu de l'Ebre, avui divendres, 29 d'octubre

EL VALOR DE L'OLI

L'Oli d'oliveres mil.lenàries, a part de ser un producte deliciòs i saludable, és un projecte que creix i es consolida, convertint-se en motor de desenvolupament territorial. La seva producció als pobles de la Taula del Sénia farà en aquesta campanya un nou salt quantitatiu important. De quatre cooperatives o societat agràries passarem a set, de 138 oliveres a més de 500, de 2480 a més de 8000 botelles de mig litre d'oli, d'or líquid.

A més, tal com avui mateix publica el Diari El Punt, el projecte pilot sobre oli i oliveres mil·lenàries del territori del Sénia, que impulsen l'Associació Territori del Sénia i la Mancomunitat Taula del Sénia i que finança el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, tindrà el 2011 un pressupost de 400.000 euros. A més del suport als productors en la certificació i les inversions en maquinària, amb aquest projecte es finançaran estudis com el que s'ha encarregat a la fundació Alícia sobre l'oli de les oliveres mil·lenàries i la gastronomia o el que farà l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) sobre la qualitat del fruit dels arbres monumentals. També està previst que l'any que ve s'habiliten dos museus naturals d'oliveres mil·lenàries, un a la finca de l'Arion i l'altre a la Jana. Una altra de les actuacions del pla serà l'edició d'una guia gastronòmica d'oli d'oliveres mil·lenàries. El projecte pilot suposarà una inversió d'1,2 milions d'euros fins al 2012.

L'HOSPITAL DEL SEGLE XXI

La Consellera de Salut, Marina Geli, va visitar ahir de nou les Terres de l'Ebre, en aquest cas per visitar les obres del CAP de l'Aldea i també per presentar el projecte guanyador del concurs d'idees del nou Hospital de les Terres de l'Ebre. Ella diu que els hospitals són les catedrals del segle XXI, per l'ús i la funció social que fan. I és cert que al nostre territori ens fa falta un hospital modern i preparat per a l'excel.lència. El Verge de la Cinta té ja 35 anys i, tot i les inversions fetes els darrers anys (ara s'ha remodelat els quiròfans, per exemple) té algunes mancances importants que cal resoldre. Com a curiositat, a l'HVC treballen més de 800 persones de les més de 3000 que el sector sanitari té ocupades a les nostres quatre comarques i el seu pressupost ordinari és de 80 milions d'euros.

L’equip format per Silvia Barbera, Esteve Bonell i Josep Ma Gil seran les encarregats ara de redactar el projecte constructiu i el 2015 el nou Hospital estarà en funcionament. El total de la inversió prevista s'aproxima als 134 milions d'euros. El nou centre tindrà 287 llits, 236 dels quals són d’aguts, 15 de psiquiatria i 28 de cures intensives. La Consellera va fer també referència a la necessitat d'accelerar les converses amb la Comunitat Valenciana per tal de signar l'acord per que els ciutadans de les dos bandes del riu Sénia puguem disposar a un lloc o altre d'atenció sanitària, urgent o no urgent. És un altre dels temes en matèria sanitària que s'estan començant a resoldre.


Els darrers quatre anys s'han fet invesions importants en matèria de salut: l'ampliació de l'hospital de Jesús amb l'accelerador lineal i els tractaments de pacients amb càncer, la remodelació de l'HVC que comentava abans, el nou hospital del Montsià, CAP's com el d'Ulldecona, consultoris mèdics ...

L'aposta pel nou Hospital de l'Ebre és fruit del convenciment que cal millorar totes les infraestructures del nostre territori, les sanitàries, les educatives, la xarxa de comunicació .... Les Terres de l'Ebre ens havíem quedat enrera i ara estem recuperant el temps perdut. Cal continuar avançant per aquest camí.

UN EXÈRCIT CONTRA L'OBLIT

Llegeixo al Diari El Punt que un total de 1.145 persones de les més 20.000 que van morir a la Batalla de l'Ebre ja han recuperat el seu nom i cognoms. Aquest diumenge la Generalitat els farà un merescut homenatge a Camposines, la Fatarella, organitzat pel Memorial Democràtic i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre. Es van deixar la vida en la lluita per la llibertat i la democràcia.

És totalment necessari que fem memòria, que la societat recupere la història per tal d'evitar que tornen a succeïr fets tant dramàtics com els de la Batalla de l'Ebre. Els familiars, amics i coneguts d'aquestes 1.145 persones que han recuperat són avui un exèrcit en contra de l'oblit, junt també amb tots aquells que continuen buscant als seus entre les restes anòmimes. Perquè recordem que per a ells ha acabat l'angoixa, però hi ha milers i milers de persones que encara busquen als seus desapareguts. Un record també per a ells.