La meitat del poder

Article publicat avui pel Periodico de Catalunya i signat per 49 dones socialistes:

En aquests moments tan decisius per al socialisme català, a les portes del XIIè Congrés del PSC, declarem que som feministes perquè som socialistes, i perquè no volem ni podem viure d’esquenes a aquesta màxima que és tan nostra com de totes aquelles persones, dones i homes, que han lluitat per la igualtat de gènere al llarg de la història. El seu llegat és tan valuós que no pot caure en l’oblit, és un pilar ideològic de primer ordre al qual ens devem, tant en la reivindicació com en l’acció.

La nostra és una contribució a la igualtat entre tots els éssers humans, en tots els àmbits. Ho és ara i ho ha estat sempre. Noms imprescindibles per a la lluita pels drets de les dones però també per a l’emancipació de totes les persones com la Clara Zetkin o la Clara Campoamor en són un exemple, com també ho són els de les socialistes Mercè Sala, Marta Mata o Francesca Martin.

 

La batalla és discursiva, és argumentada, és dialogada, no busca vèncer però sí convèncer. La famosa afirmació de Kate Millet “allò que és personal és polític” dóna sentit a la nostra vocació política, i gràcies a aquesta tradició feminista hem plantejat en el passat qüestions de màxima importància com la vindicació del talent de les dones i de la seva capacitat de lideratge en els àmbits social, polític i econòmic; la necessitat de conciliació de la vida personal i laboral, tant la nostra com la d’ells, i la coresponsabilitat en l’àmbit privat; l’eliminació de la bretxa salarial; la defensa dels drets sexuals i reproductius; i l’eradicació total i definitiva de totes les manifestacions i formes de la violència masclista, entre d’altres. I és cert que hem cercat aliances i complicitats també amb els nostres companys. Per això, volem agrair l’empatia vers la causa que -insistim- ha de continuar essent comuna. Però el feminisme no és conformista, és valent. No volem escudar-nos en eufemismes. Ho diem clar: “La meitat del cel, la meitat de la terra, la meitat del poder”. Només així dones i homes podrem conviure en condicions de plena justícia social.

Ens erigim, doncs, en peu d’igualtat, per recordar que som la meitat i aspirem a una direcció plural, on la cúpula de la comissió executiva es conformi tenint en compte el principi d’equilibri de sexes, entre d’altres. És cert que les quotes ens han donat accés a l’assumpció de responsabilitats, però també s’ha demostrat que no són un instrument que garanteixi completament el repartiment paritari del poder. Per això, és necessari un acord polític que, en el marc del proper congrés, consolidi la democràcia paritària com un dels fonaments ideològics i estratègics del Partit dels Socialistes de Catalunya. Nosaltres jugarem aquest partit.

Signat:

Mònica Almiñana, Maria Badia, Montserrat Badia, Meritxell Batet, Maria Josep Beltran, Sara Berbel, Laia Bonet, Emilia Briones, Mertitxell Cabezón, Montserrat Capdevila, Magda Casamitjana, Rosa Mª Caselles, Cristina Cardenete, Carme Carmona, Carme Chacón, Aintzane Conesa, Tere Cunillera, Isabel Darder, Pilar Diaz, Esperança Esteve, Anna del Frago, Jordina Freixanet, Carme Garcia Lores, Marina Geli, Eva Granados, Mònica Lafuente, Isabel López, Raquel López, Manuela de Madre, Glòria Mans, Núria Marín, Eva Martínez, Rocío Martinez-Sempere, Caterina Mieras, Imma Moraleda, Lourdes Muñoz, Gisela Navarro, Teresa Padrós, Agnès Pardell, Núria Parlón, Josefa Peiró, Iolanda Pineda, Consol Prados, Esther Pujol, Lídia Santos, Núria Segú, Lucia Solis, Montserrat Tura i Núria Ventura.

Retallades ideològiques

La verdadera justificació de les retallades indiscriminades que la Generalitat està fent en l'àmbit de la salut i de l'educació és ideològica. Ni la crisi ni el deute, ni tampoc el govern anterior o Madrid justifiquen el què està passant. La intenció cada dia és més clara: desmantellar l'estat del benestar i, sobretot, el sistema públic de salut, per privatitzar-lo. Que a aquestes alçades ens vulguin enganyar té delicte !!

El que estan fent no és ni racionalitzar la despesa ni estalviar. El govern de la Generalitat, elegit per la gran majoria del poble de Catalunya, lliurement ha decidit tirar pel dret. El President Mas dèia al Parlament no fa massa dies que la "majoria silenciosa" donava suport a les retallades. Pot ser sigui així, no seré jo qui el contradigui, però els qui hi estem en contra, tenim tot el dret a manifestar-ho i, sobretot, a lluitar per parar-ho. Sincerament penso que això és un atemptat en tota regla a un dels drets que hem aconseguit com a ciutadans amb el sofriment i patiment, amb l'esforç i el treball, de milers i milers de persones que al llarg de la història s'han deixat la pell per arribar fins aquí.

Metges/ses i infermers/es de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa, agrupats com a Plataforma en Defensa de la Salut Pública de les Terres de l'Ebre, van fer una xarrada ahir a Ulldecona davant més de 150 persones. Les dades que ens van donar demostren "la magnitut de la tragèdia". Dels 247 llits de l'HVC, n'hi ha 70 que "s'han tancat", un 28'34%. La planta de traumatologia i una part de medicina interna, tancades. De 10 llits de cures intensives, 2 tancats. Reducció del 66% dels quiròfans. Ja no es fan intervencions de cirugia vascular, s'han tancat consultes externes a la tarda, reducció cursos de formació, s'han perdut 22 llocs de treball directe i contractes amb proveïdors locals (el menjar ara es porta des de Tarragona), les llistes d'espera continuen augmentant (actualment a Terres de l'Ebre 1.500 persones estan pendents d'una operació, d'aquestes, 320 tenen diagnisticat un càncer). Per no parlar de la reducció de personal mèdic als CAP's, d'ambulàncies i Servei d'Emergències Mèdiques. Tot això en un territori molt dispers en la població molt repartida, fet que agreuja encara més l'impacte humà, social, i també econòmic, d'aquestes indiscriminades retallades de CIU. Detràs de cada número, de cada xifra, hi ha families, hi ha persones amb noms i cognoms.

Avui està de moda dir que "tots els polítics, tots els partits són iguals". Jo em planto, dic que no. No tots som iguals. Som molts, moltíssims, els qui encara creiem en la la política com a instrument per construir una societat més justa, per lluitar per la millora de la qualitat de vida de tots, per donar suport als que més ho necessiten. Per construibuir, en definitiva, granet a granet, a tindre un poble, un país i un món millor. I, ens tindran enfront. No els ho posarem fàcil. Cridarem tant com face falta i no ens cansarem fins aconseguir el nostre objectiu.

10 mesos després i CiU continua buscant falsos culpables

El Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària el passat 20 octubre una moció presentada pel Grup Socialista que insta el Govern a abonar el deute pendent als ens locals, abans d’acabar l’any 2011, així com a garantir el manteniment de l’aportació econòmica de la Generalitat derivat d’acords i convenis ja signats que afectin al desenvolupament de competències municipals. La moció és subsegüent a la interpel.lació que jo mateixa com a diputada vaig fer en l'anterior ple del Parlament.

Des del grup socialista hem de lamentar el vot en contra de CiU en aquests dos aspectes concrets, quedant-se en minoria a la cambra. La veritat es que després de 10 mesos de Govern, CiU continua fent d’oposició i buscant falsos culpables. El fet és especialment greu ja que els consistoris es troben davant una situació límit, amb una crisi econòmica que no entén de colors polítics i afecta tothom per igual, sigui quin sigui el partit polític que encapçala un ajuntament.

En canvi, si ens podem felicitar de l’aprovació de la moció que va rebre un amb un ampli suport de la cambra. El text  és un bon inici per que comencin a caminar junts, Govern i ajuntaments, amb el suport dels diputats i diputades. Sincerament penso que els ciutadans no entendrien que cadascú vagi per la seva banda i tampoc que s’aprovi una moció i després no es compleixi, cosa que ja ha succeït abans.

A hores d'ara és indispensable que es compleixin els compromisos establerts per tal de donar seguretat als ens locals i que puguin fer la seva corresponent planificació. Estem a finals d’any i cal que els pressupostos estiguin sobre la taula, perquè són elements fonamentals per poder tirar endavant i que els ajuntaments comencin a respirar i a sortir del pou en què estan immersos.

Aqui podeu seguir la notícia que va emetre Canal 21. 

Suma't al rosa

A punt d'acabar el dia, escric quatre ratlles per mostrar en aquest dia internacional de la lluita contra el càncer de mama, la meva solidaritat amb totes aquelles dones que pateixen aquesta dramàtica malaltia. Així com un emotiu record a totes aquelles que malauradament ja no estan entre nosaltres.  A poc a poc, però amb pas ferm, els avenços mèdics fan que cada cop hi hagi més dones que superen la malaltia i aquesta és una dada per a l'esperança. Cada dia es diagnostiquen a Catalunya 80 casos nous de càncer de mama. Afortunadament avui però, podem dir que un 85% de dones la superen. No descansarem però fins que se'n surtin el 100% de les dones. Molts ànims i molta força.

En la lluita contra el càncer de mama, un dels càncers que afecta a un nombre més gran de població, la conscienciació, la prevenció, la solidaritat, la mobilització i el recolzament de cadascú de nosaltres, és clau, tal com avui recorda l'Associació Espanyola Contra el Càncer amb la seva campanya "Suma't al Rosa".