BONES FESTES !!

Intervenció Nit del Pregó, dissabte, 21 d'agost, Teatre Municipal Orfeó Montsià

Bona nit;

Deixeu-me començar en una salutació molt especial al nostre pregoner, Pere Sans Arasa, de qui us parlaré al final de la meua intervenció; a la reina de festes, Itziar Rueda, a les pubilles, pubillet i pubilleta, al regidor de festes, Enrique Edo, als tinents d’alcaldia, Neus Borràs, Josep Rodrigo i Jose Alonso, al regidor d’Hisenda, Demetrio Querol, als regidors Lluc Raga, Fina Salvatella, Núria Balagué, Celestí Hervàs, Javier Martínez i Isabel Salas; als alcaldes dels Valentins, barri Castell, Sant Joan del Pas, les Ventalles i la Miliana; al president del consell comarcal del Montsià i alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, a la gerent del consell, Miriam Galindo, al gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Jaume Antich; a l'alcalde d'Ordizia (País Basc), a tots els representants de les entitats, als familiars del pregoner i de les pubilles i pubillets, i a tots els veïns i veïnes d’Ulldecona, barris i visitants que ens acompanyeu.

M’agradaria també per començar, fer un reconeixement obligat i sincer a totes aquelles persones que col·laboren i treballen per confeccionar un programa d’actes de festes. Gràcies als treballadors de la brigada municipal, a la policia local, a tot el personal de l’Ajuntament, als regidors i regidores, als voluntaris de protecció civil, als col·laboradors, membres d’entitats, al personal sanitari, bombers, mossos d’esquadra, perquè sense el seu treball i el seu suport les festes no podrien celebrar-se. Per a que uns xalen, altres han de treballar. Moltes gràcies.

Encara no ha passat un any des de les festes del 2009, les quinquennals, i ja tornem a trobar-nos aquí. Fa pocs dies, rebíem l’agradable sorpresa que les festes quinquennals precisament eren declarades pel consell de cultura popular i tradicional de la Generalitat de Catalunya com a festes tradicionals d’interès cultural, després de 4 anys de treball intens per part de l’Ajuntament per aconseguir-ho, és un reconeixement a la feina que centenars de veïnes i veïns fan cada cinc anys per mantenir la tradició de guarnir els carrers per rebre la Mare de Déu de la Pietat, un reconeixement merescut i que voliar compartir en tots vatros en un dia en que de nou iniciem unes festes.

El mateix dia eren declarats també els bous com a festa tradicional d’interès cultural, un reconeixement que ens feia pensar que d’aquesta manera avançàvem cap al seu blindatge, però lamentablement no va ser així. Sabeu que hi ha col.lectius que treballen per prohibir-los, que ja ho han aconseguit amb algunes modalitats de bous i, lamentablement, amb el suport de diversos partits polítics, que amb un doble discurs diuen una cosa i en voten una altra. Per això m’atreveixo a demanar-vos enguany més cura que mai en els diversos actes en bous ja que estem al punt de mira.

Hem toca també avui animar-vos a participar de les festes, a compartir, a disfrutar, a xalar. Aquests són dies de celebració, dies de retrobament amb familiars i amics, dies de conversa fins a les tantes, dies de dinars i sopars en companyia ... Les festes són una excusa per desconnectar de la rutina diària i oblidar els problemes encara que sigue per unes hores. Es tracta de barrejar plaers entre les vostres preocupacions.

Festa significa compartir, sentir plegats l’expressió col·lectiva de la celebració, on cadascú està disposat a donar el millor de si mateix. Fins i tot, una bona excusa per millorar la convivència i les relacions entre tots i totes.

Entre els que volen sortir de nit i els que volen matinar, els que els agrada el cartell i els que no els agrada per qualsevol motiu, entre els que troben a faltar més actes i els que diuen que n’hi ha massa, entre els que tot ho troben bé i els que tot ho troben malament, sigue el que sigue ... Però bé, ja sabem que no plou mai a gust de tothom i, per tant, el més important es que hi hagi bona armonia i respecte.

Són dies però, en que moltes persones, moltes famílies, no podran disfrutar com voldrien per causes diverses, de salut, econòmiques ... Un record també per a tots ells i elles. Aquest no està sent un any fàcil, al contrari, estem passant moments crítics i s’han de pendre desicions molts cops difícils de compendre, a la vegada que hi ha molta gent al nostre voltant que s’ho està passant realment malament, molts sense feina, altres pendents de poder tirar endavant el seu petit negoci, autònoms que dia a dia lluiten per poder continuar treballant i guanyant un sou digne. Però, malgrat les dificultats, o precisament per això, cal tirar endavant.

També hi ha qui en temps de crisi és valent i sap arriscar. És el cas d’algunes grans empreses de les que hi ha instal.lades al polígon industrial Valldepins i que continuen creixent i ampliant producció. I és el cas també d’uns quants comerços i establiments al nostre poble.

En els darrers tres mesos quatre comerços d’Ulldecona (una panaderia, una perfumeria, una floristeria i una acadèmia d’idiomes han ampliat i/o reformat integrament els seus establiments) i cinc establiments nous han obert les seues portes (una clinica veterinària, una sabateria, una acadèmica d’informàtica, un centre de serveis a l’esportista i una granja-cafeteria).

Són coses que passen desapercebudes moltes vegades però que són importantíssimes per al dia a dia del nostre poble. Això ens demostra que estem vius, que som un poble dinàmic i preparat, que sóm un poble que sabem vèncer les dificultats.

Exemples concrets no ens en falten: he nomenat fa un moment l’empenta dels que reformen o obrin comerços, tenim esportistes de renom com Adam Raga, sis vegades campió del món de trial, que és diu ràpid, o Oriol Romeu, la revel.lació de la pretemporada del Barça i a qui li desitgem molts èxits en la seva carrera, molts altres que despuntaran en breu, segur, en futbol, bàsquet, tennis taula o cros; tenim estudiants que aconsegueixen premis arreu del país com Àlex Gis, Guillem Tena o Nassira el Hadri, que representarà Espanya al concurs europeu de joves científics que se celebrarà el mes que ve a Lisboa, o Xavi Martí, diplomàtic, que va ser el pregoner en les passades Quinquennals.

Tenim músics, mestres, professors, metges i metgesses, infermers i infermeres, escriptors, historiadors, tenim disenyadors, escultors, il.lustradors, com Paco Guzmán, que ha dibuixat el cartell de festes i que ha exposat la seva obra arreu d’Espanya, d’Itàlia i fins a Dinamarca, tenim treballadors i treballadores, empresaris i empresàries ...

Aquesta és l’empenta d’Ulldecona, un poble molt diferent al de fa deu anys.Aquesta és la Ulldecona del 2010, any en que commemorem el centenari de la mort del nostre fill il.lustre, Manuel Sales i Ferré, fundador de la sociologia moderna.

Els carrers, les places, les escoles, el propi ajuntament, els serveis, les festes .... tot és ben diferent. Els darres anys, a més, una forta inversió de totes les administracions (Ajuntament, Generalitat i govern espanyol) ens han permés fer obres importantíssimes per millorar la nostra qualitat de vida. En treball, en esforç, en sacrifici per part de tots i totes. Mai havíem vist aquí aquest nivell d’inversió, i és de justícia reconèixer aquest fet.

Tenim un nou CAP, nou pavelló, pista poliesportiva al barri Castell, millores pista dels Valentins, remodelació Murada de Dalt i Murada de Baix, semipeatonalització de la Plaça de l’Esglèsia i un tram del carrer Major, urbanització dels carrers de Sant Joan del Pas i del barri Castell, canvi d’enllumenat als Valentins, Ventalles i Sant Joan del Pas, pou i xarxa distribució d’aigua potable a la Miliana, xarxa clavegueram a les Ventalles, depuradora aigües residuals als Valentins, rehabilitació Teatre Orfeó Montsià, restauració d’obres d’art i libres històrics, intervencions arquològiques, al Castell, al poblat ibèric de la Ferradura o Castellets, neteja dels abrics pintures rupestres Ermita, on, per cert, s’ha decobert dos figueres més, dos dibuixos nous que representen dos cabretes; adeqüació de desenes de km de camins rurals .. i una llarga llista a la que s’hauria d’afegir importants actuacions i projectes com l’Espai de Respir, la Ludoteca, l’atenció domiciliària, els cursos i plans de formació, la millora de l’oferta cultural en jornades com les de l’Ermita, el Banc de Terres, la protecció i promoció de les oliveres mil.lenàries, les diverses accions de dinamització econòmica ...

Em deixo moltes coses, però, tampoc no és la meva intenció fer la llista de la fructífera acció de govern. Sí que volia però, agraïr a les persones que ens han ajudat a tirar endavant tots aquests projectes, que han estat moltes. En definitiva, ben poc té a veure el nostre poble avui amb el de fa deu anys. I això és un fet, un compromís que ja és realitat.

Una empenta que també deixa petjada en les entitats i associacions. Una de les persones que ha dedicat la vida als altres i a moure entitats, és el nostre pregoner, Pere Sans i Arasa. I per això és de justícia que avui sigue ell qui ens pronuncie el pregó de festes. Vaig arribant al final.

La seva empenta, la seva dedicació als altres, el seu esperit de lluita, el seu voluntarisme ... són un exemple a seguir. És envejable com continua al peu del canó vencent les dificultats pròpies de l’edat dia a dia. Avui encara, als 84 anys, Pere continua treballant les seves terres i dedicant el seu temps lliure a apendre i a moure entitats.

És un autodidacta en tots els treballs que ha desenvolupat; intel·ligent i amb un esperit obert s’ha adaptat perfectament als temps que li ha tocat viure i enfrontar els reptes amb èxit. Ha estat sempre i en tot moment al servei de tots, sense importar-li res més que augmentar la cultura i el benestar de tots els que l’envolten. Té el defecte de dir sempre que sí quan es tracta d’ajudar, col·laborar i treballar en benefici del seu poble o de qualsevol entitat cultural o econòmica.

És un home senzill, respectuós amb tots, amable, pacífic, conciliador, i sobretot, treballador. Aquesta capacitat de treball i un esperit emprenedor l’ha portat a ocupar càrrecs en moltes entitats (Centre Cultural Recreatiu, Associació de Defensa Forestal, Cooperativa Agrícola, Banda de Música, La Passió, Club de Futbol, Club Joventut) i també a ser regidor de l’Ajuntament d’Ulldecona pel Partit dels Socialistes de Catalunya.

La seva gran passió ha estat el teatre, des dels sis anys. Només cal que us digue que s’ha llegit més de 1.100 obres teatrals. Precisament en reconeixement al seu treball en aquest camp, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya li va lliurar l’any passat el Premí Arlequí, un guardó importantíssim.

Gràcies Pere per tot això i per ser un gran home, en tot el sentit de la paraula, per ser una bona persona.

Tens la paraula.

BONES FESTES A TOTS I TOTES !!!!

FOMENT DE L'OCUPACIÓ

Els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local (PEOL) del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya han permés a Ulldecona la contractació de 10 persones en atur durant sis mesos. Aquests Plans, que combinen activitats de formació i de treball per a persones en atur, estan dotats amb un import de més 70.000 euros, atorgats a travès del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Els Plans estan vinculats als sectors bé tradicionals o bé emergents que generaran ocupació com, per exemple, les tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi energètic, i la rehabilitació d’habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d’ús públic. Amb l’atorgament d’aquests Plans, el Departament de Treball reforça les mesures adreçades a millorar la situació de les persones en atur invertint en la seva preparació, combinant la formació i el treball en aquells sectors, tradicionals o emergents, que creen ocupació. En el cas d'Ulldecona els projectes treballaran la millorar i rehabilitació de l'espai públic i les tecnologies de la informació, concretament, la digitalització de documentació.

Les entitats locals, en el cas d'Ulldecona, l'Ajuntament, han contractat les persones en situació d’atur inscrites com a demandants d'ocupació des de fa més de mig any a les oficines de treball, que no cobrin la prestació o subsidi d'atur o els manqui un mes per exhaurir-la, en el moment de la presentació de l'oferta d'ocupació. Per la seva banda, les persones contractades, tenen l’obligació de formar-se, fora de la seva jornada laboral, amb formació transversal o professionalitzadora. Aquesta formació té una durada mínima de 60 hores i un màxim de 125 hores d’acord amb les característiques del pla formatiu, vinculat a les contractacions, presentat per la corresponent entitat local.

L’objectiu del Departament de Treball és augmentar la preparació de les persones en atur per millorar la seva ocupabilitat amb una clara aposta per la formació en totes les iniciatives noves incloses en les polítiques actives dissenyades, com el projecte SUMA o els Plans d’Ocupació, així com en les polítiques passives com la Renda Formació de Treballadors Autònoms i la Renda Mínima d’Inserció.

Entre tots els Plans d’Ocupació de Catalunya, ordinaris i extraordinaris, es facilitarà la contractació de 25.000 persones en situació d’atur. En el cas d'Ulldecona, el Departament de Treball ha invertit durant el 2009 i el que portem de 2010, més de 430.000 euros. En concret, es va possibilitar la contractació de 17 persones en plans, entre Ajuntament, Fundació Ulldecona i Institut Municipal d'Esports l'any passat i la contractació de 8 alumnes-treballadors i dos professors en l'Escola Taller La Ferradura. Així mateix el Departament de Treball financia el 80% del sou de dos persones com a agents d'ocupació i desenvolupament local, un dels quals gràcies a la Llei de Barris, i, finalment, s'ha rebut una subvenció de 15.000 euros l'assessorament a la creació d'empreses.

El canvi de les polítiques adreçades a les persones en atur engegat pel Departament de Treball suposa un clar increment de la formació, l’assessorament, l’orientació i l’experiència professionalitzadora de les persones en atur en sectors que puguin crear ocupació. Aquest canvi s’està aconseguint amb el consens i la col·laboració dels agents econòmics i socials i les empreses, com es demostra amb l’Acord dels 30 compromisos per l’Ocupació/Projecte Impuls, signat el 21 de desembre de 2009. Alhora, el Departament de Treball posa especial èmfasi en l’esforç de col·laboració, cooperació i consens que les entitats locals estan fent en aquests moments per aplicar les mesures engegades pel Govern al territori.

DIA HISTÒRIC A LES TERRES DE L'EBRE

Lamentablement el de la Llei de Vegueries ha estat un debat tens al Parlament. Avui és un gran dia per a les Terres de l'Ebre i, per tant, per a Catalunya. Alguns partits però, primant interessos partidistes, han posat tots els pals possibles a les rodes per parar la tramitació d'aquesta nova llei d'organització territorial. I, finalment, s'han atrevit a votar en contra del nostre reconeixement. De nou, CiU i PP, s'han unit per frenar les legítimes aspiracions de les Terres de l'Ebre.

La Llei de Vegueries, que hem aprovat al Parlament no fa ni una hora, permetrà el reconeixement institucional del nostre territori després de molts anys d'espera. La Llei de Vegueries és una garantia d’equilibri territorial, una llei que simplifica la maquinària institucional, donant més proximitat al ciutadà i una igualtat d’accés als serveis públics. És una llei valenta impulsada pel govern del President Montilla.

Perseguim dos objectius bàsics: apropar els serveis públics als ciutadans i millorar la cooperació local. Es tracta d’una llei que simplifica l’estructura administrativa i l’apropa als ciutadans. Això vol dir, al mateix temps, proximitat en la presa de decisions. És una llei que fa més racional l’organització territorial de la Generalitat, perquè cada territori té unes peculiaritats que han de ser tractades específicament i el nostre n’és un exemple. Avui és un gran dia i els socialistes ens felicitem d'aquest pas en ferm cap a la vegueria. Representants del partit al territori ens han acompanyat avui durant el debat de la Llei al Parlament (fotografia).

Ara toca la Vegueria. Aquest camí no té marxa enrera. Hem iniciat un viatge sense retorn. La Generalitat ha de negociar ara amb Madrid per donar el pas definitiu que ens permetran assolir el nostre repte col.lectiu a nivell territorial.

27 de juliol. Dia històric per a l'Ebre.

NI SENTÈNCIA NI INDEPENDÈNCIA

S'ha escrit molt respecte la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. No tot és cert. S'ha opinat sobre el què diu i sobre el que no diu, s'ha interpretat la interpretació. Trobo a faltar, igual que en altres temes importants, un anàlisi rigoròs per part de molts mitjans. Trobo a faltar una reflexió serena més enllà dels titulars fàcils. Però bé, això seria objecte d'un altre llarg debat.

Sobre l'encaix de Catalunya i Espanya: cadascú que pensi com vulgui, cadascú que senti el que vulgui, amb respecte pels altres, sense excloure ningú, tampoc volent ser uniformes. Cadascú que tregui al balcó la bandera que prefereixi. Els socialistes som els que més hem treballat i lluitat per aquest Estatut des del primer dia, els que l'hem votat, al Parlament, al Congrès, al Senat, i en referèndum. Ara és lògic que siguem els més enfadats. Al mateix temps però, som els que més ens esforçarem en la negociació per recuperar-lo íntegrament. Hi ha qui creu que l'Estatut està mort i enterrat, per tant, no farà res per resucitar-lo. Nosaltres sí, tot el que calgui.

Volem tot l'Estatut. Ni sentència ni independència. Ara més que mai l'estat federal és la solució a l'encaix de les diferents nacions que convivim a Espanya. Hi ha qui ha fet servir titulars fàcils i erronis. Que ningú s'enganyi, ni despistats ni intencionats. Catalunya no ha dictat cap sentència. Milers dels que ens mostrem contràris a la sentència no som independentistes. Igual que Espanya (ni el govern espanyol) no ha dictat cap sentència, ho ha fet un Tribunal Constitucional, caduc i arcaic. Ni aquí tots som independentistes ni a Espanya tots van contra els catalans.

Les sentències s'acaten, però no tenen perquè compartir-se. I això no trenca res. Les sentències poden fer-te enfadar, emprenyar i cabrejar directament. És el cas. Un tribunal no pot jutjar la voluntat que el poble ha expressat a les urnes. No podem permetre que un partit com el PP guanyi als tribunals allò que no ha pogut guanyar a les urnes i no podem deixar l'Estatut en mans d'aquells que l'únic que volen és enfonsar-lo per treure'n un profit partidiste.

No vulguessem simplificar les coses mirant només allò superficial o escoltant només aquells que criden més. La realitat no és en blanc i negre, és en colors ... Per sort.