Perquè Volem Viure en Dignitat

Els socialistes de l’Ebre han posat en marxa avui la campanya Perquè volem viure amb Dignitat, al mateix temps que la resta de federacions del PSC, davant “l’evident insensibilitat social” del govern de la Generalitat, amb CiU i el seu soci preferent, ERC , “que pretenen amagar que el nostre país, i molt especialment territoris com les Terres de l’Ebre, estan patint la més gran desigualtat social en dècades”. Els socialistes proposen solucions i reclamen a través d’aquesta campanya recursos i el compromís polític i social en la lluita contra l’atur i la pobresa.

Així, tal com ha explicat la Diputada al Parlament i primera secretària del PSC de l’Ebre, Núria Ventura, tant des de l’àmbit parlamentari com des dels ajuntaments, proposaran i defensaran un seguit de mesures articulades en base a tres línies vermelles: ningú sense aliments, garantint tres àpats al dia als infants en risc i una reforma de les beques menjador; ningú sense llar, amb la petició que es modifiqui la llei del dret a l’habitatge i s’adoptin mesures per resoldre el sobreendeutament de les famílies; i ningú sense ingressos, amb la reforma de la Renda Mínima d’Inserció i el suport a la ILP per regular una Renda Garantida Ciutadana, amb la recollida de signatures a Tortosa, Amposta i Ulldecona.

Ventura ha reclamat responsabilitat i contundència per tirar endavant aquestes mesures i frenar l’emergència social que viu el territori. “Hem d’acabar amb unes dades que són altament preocupants, amb un 36’8% de persones en risc d’exclusió social, tristament una dada que ens situa com a territori en el primer lloc del rànquing a Catalunya, estem parlant de 65.000 persones a les Terres de l’Ebre”. La dirigent socialista s’ha referit també a l’alarmant situació que passen els infants. “L’any passat la Creu Roja va haver d’atendre un 27% més d’infants que l’any 2011 al nostre territori, xiquets i xiquetes que tenen nom i cara, que potser viuen prop de casa nostra, una situació indigna per un país de l’anomenat primer món”.

Una altra de les propostes que treballen els socialistes és un pla de xoc contra l’atur. A les quatre comarques ebrenques el primer trimestre del 2013 es va enregistrar un increment de l’atur del 7,2%, acusant-se més en les dones que en els homes, “estem lamentablement també davant una dinàmica que es repeteix des de l’inici de la crisi i que ens adverteix d’un retrocés en termes d’igualtat”. Dels més de 17.000 aturats als nostre territori, unes 5.600 estan ja actualment sense cobrar cap prestació. Per això, en aquest àmbit Ventura ha reclamat “una moratòria d’acomiadaments; una borsa de treball específica per a majors de 50 anys, incentius reals a les empreses per contractar aquestes persones, plans d’ocupació i formació i polítiques actives de qualificació i requalificació professional, transferint els necessaris recursos econòmics als ajuntaments per poder donar resposta des de l’administració més propera als ciutadans i la que millor coneix les necessitats de cada municipi.

Finalment Ventura ha aprofitat per fer una crida als militants i simpatitzants socialistes a que s’impliquin en primera persona amb les entitats que aquest estiu necessitaran més voluntaris que mai, recalcant que “la xarxa de veïnatge és la que millor funciona quan el govern no dóna respostes ni solucions, com lamentablement passa actualment al nostre país”. Nota de premsa Socialistes de l'Ebre

Dos anys amb la nova senyalització d'Ulldecona al magatzem

Fa ja més de dos anys l’anterior equip de govern de l’Ajuntament d’Ulldecona (PSC-ERC) iniciava la instal.lació de la nova senyalització urbana, un projecte subvencionat per la Llei de Barris amb 30.000 euros i que pretenia, a banda de situar equipaments i altres llocs d’interès del nucli urbà, modernitzar la imatge del mateix. Poc després hi va haver el canvi de govern i, a dia d’avui, passats dos anys, les senyals continuen al magatzem. Des de l’oposició s’ha preguntat de manera reiterada sobre aquest fet en les diverses comissions i sessions plenàries, donant el govern respostes contradictòries: primer que hi havia senyals equivocades (fet desmentit pels propis tècnics municipals) després que no hi havia diners. 

La realitat es que l’Ajuntament ha decidit canviar de direcció alguns carrers i això fa obligatòriament que s’hagin de modificar algunes senyals, a més, no sabem tampoc a hores d’ara si ha decidit tirar endavant o fer marxa enrere el compromís d’obrir la Plaça de l’Esglèsia al trànsit de vehicles, fet que obligaria a nous canvis. La passada legislatura l’oposició, ara govern, insistia en la necessitat urgent d’instal.lar les noves senyals perquè, segons ells, hi havia moltes persones que es perdien pel poble, mentre ara resulta que ja no es perd ningú. És inadmissible que mentre el govern es dedica a pintar i repintar tots els carrers del poble, les noves senyals s’estiguin fent malbé al magatzem.

Aquest és només un exemple dels recursos que està perdent el nostre poble a mans d’un govern conservador que no té projecte ni de present ni de futur. Així, la portaveu del grup muicipal socialista, Núria Ventura, lamenta “la paralització de diversos projectes importants per al poble, com la pròpia llei de barris amb una subvenció de més de 3’5 milions d’euros per restaurar el nucli antic i que s’està deixant perdre”.  En aquest projecte que porta per nom “Planejament del segle XIX”, una de les actuacions més emblemàtiques és la rehabilitació de l’antic convent com a nou arxiu municipal i hotel d’entitats, encara que també es preveia la millora de carrers com Puríssima i Sants Martirs, en un estat lamentable, així com la finalització de l’obra de la semi peatonalització del carrer Major, l’arranjament de zones verdes i també ajudes a particulars per rehabilitar vivendes en mal estat del nucli antic. 

Nota premsa PSC Ulldecona

Instem a la posada en marxa de les depuradores construïdes a les Terres de l'Ebre però que continuen en desús

Aquesta setmana hem traslladat al Parlament la preocupació de diferents ajuntaments del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, que tot i tenir construïdes estacions per al tractament d'aigües residuals continuen en desús. Entre altres, demanem que es posin en marxa i també que es construeixin les que estan pendents, incloses en el pla de depuradores de l’ACA. És injustificable que estiguin en desús infraestructures construïdes, tant pels problemes mediambientals que això suposa com també pels perjudicis econòmics. Actualment, a les Terres de l’Ebre hi ha una desena de depuradores construïdes però en desús i altres amb els terrenys comprats pendents però pendents de l’inici de les obres. És el cas de les depuradores de Rasquera, Tivenys, Garcia, els Valentins, Aldover, Xerta, Benifallet, Corbera d'Ebre i Vinallop.

En total, hem registrat al Parlament una vintena de preguntes per escrit al govern per saber si s’està complint la planificació vigent de l’ACA pel que fa a la construcció i posada en funcionament abans de 2014 de depuradores als nuclis de població inferiors a 2.000 habitants. Si finalment no es compleix, també volem saber quantes de les depuradores programades deixaran d’executar-se i quines són. En relació a aquest fet, i davant el previsible incompliment, també preguntem al Departament de Territori i Sostenibilitat sobre si ha previst algun mecanisme de suport i/o col•laboració amb els ajuntaments per fer front a la taxa imposada per la CHE.

Casos a banda són els d’Horta de Sant Joan i Sant Jaume d'Enveja, municipis amb depuradores construïdes pel govern de Madrid però pendents de la signatura del conveni amb el govern de la Generalitat per la seva posada en funcionament. Per això, preguntem quines gestions s'han fet al respecte i amb quina previsió treballa l’ACA.

En el cas de Sant Jaume, hem presentat una Proposta de Resolució instant el govern a signar urgentment el conveni amb Madrid que permeti la posada en funcionament de la depuradora, que va tenir un cost de quatre milions d’euros finançats per la Societat Estatal ACUAMED dins el “Programa de Saneamiento de aguas residuales urbanas – PSARU 2002”. Amb la construcció de la depuradora es donava compliment a la directiva marc europea de 2005 on s’estableix que tots els nuclis de població inferiors a 2.000 habitants estan obligats a depurar les seves aigües residuals, com així també ho contempla l’ACA en la seva planificació fins a 2014. La infraestructura però segueix aturada per un desacord en la titularitat i la gestió de la mateixa. Enmig d'aquesta situació, Sant Jaume d’Enveja ha continuat abocant les aigües residuals al riu Ebre, fet que ha comportat que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre demani a l’Ajuntament una penalització per no purificar les aigües de 15.000 euros (la suma del cànon anual més penalització), quan la localitat paga ja el cànon de sanejament a l’ACA aplicat als rebuts de l’aigua potable.

Preocupació pel retard en els tractaments contra els mosquits al Delta de l'Ebre

La Diputada i primera secretària del PSC de l’Ebre, Núria Ventura, ha entrat al Parlament una bateria de preguntes per escrit al govern sobre la campanya del tractament contra el mosquit al Delta de l’Ebre per a aquesta temporada i les dels propers anys. La dirigent socialista ha demanat quina és la previsió d’hectàrees a tractar a les comarques del Baix Ebre i el Montsià enguany, en quins terminis, i quines són les mesures acordades en les reunions mantingudes durant els darrers mesos entre els tècnics del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE) i la Generalitat sobre els tractaments que cal dur a terme. També ha preguntat sobre el pressupost que s’hi destinarà i per la previsió de pagament del deute que la Generalitat té pendent amb el CODE per la campanya de l’estiu passat.

Les preguntes arriben després de la preocupació que hi ha en els municipis del Delta, els ajuntaments dels quals ja han rebut les primeres queixes per les poques hectàrees que s’han tractat fins ara, sobretot en les zones naturals, que ocupen una extensió de 8.000 hectàrees aproximadament. “Estem molt preocupats perquè no és normal que al mes de juny encara només s’hagin tractat 700 hectàrees, clarament insuficients” ha assegurat Ventura, alertant de les molèsties que aquest fet pot causar als veïns i veïnes del Delta i també dels efectes sobre el turisme. Cal destacar que les zones naturals són les que concentren major esforç de control i vigilància per part del CODE. Segons les dades del propi Consorci, la campanya passada es van realitzar 517 tractaments amb BTI en un total de 1.957 hectàrees, la gran majoria abans del mes de juny. 

Nota de premsa PSC Ebre.