LES DONES, L' ESQUERRA I LA POLÍTICA

Fa ja uns dies llegia una interessant notícia al diari El País sobre el pas de les dones per la política, amb dades que finalment demostren que aquella sensació que tenim moltes és real. Són dades bastant desesperançadores. El titular de la notícia és ja colpidor per sí mateix: Los hombres estan en política; las mujeres pasan por ella.. Us recomano la seva lectura.

Al mateix diari, avui sense anar més lluny, un article en aquest cas, de César Molinas, posa de manifest que no són els anomenats "vots de centre" els que decanten la balança en les eleccions generals espanyoles (per contra del que passa en altres països europeus), sinó els votants d'esquerres. L'article porta per nom "El poder decisorio de la izquierda volátil".

TRIST ANIVERSARI

Recordo el meu iaio, quan jo era menuda, parlar en diverses ocasions del seu servei militar (de tres anys) a Sidi Ifni, del Sàhara Occidental, dels saharauis i del Front Polisario.

Molts anys després, concretament el 1996, vaig conèixer dos saharauis, per casualitats de la vida i, només una setmana després, Jose Maria, Joan i jo, agafàvem un vol junt amb un d'ells, Habib, i viatjàvem als campaments de refugiats de Tindouf (Argèlia), on quasi 200.000 persones intenten sobreviure en mig del desert. Des de llavors fins avui hi he viatjat en nombrosses ocasions i la situació no ha fet més que empitjorar. És cert que cada vegada tenen més coses materials però cada vegada tenen menys esperança i això acaba matant.

Sobreviuen enmig del no res. Avui fa 32 anys que va començar el seu calvari, avui fa 32 anys que 350.000 marroquins ocupaven el Sàhara Occidental sense cap oposició per part de l’exèrcit espanyol, una acció que va acabar dies més tard, el 14-11-1975, a Madrid, amb la venta (pura i dura) a Marroc i Mauritània de l’ex província espanyola per part del règim franquista.

Entre aquell dia i avui, la diferència es pot comptabilitzar per milers. Milers de morts, milers de ferits, milers de refugiats, milers de famílies separades, milers de xiquets i xiquetes nascuts lluny del seu país, milers de persones enterrades lluny de la terra que els va vore nàixer, milers de vides destrossades ....

Vaig ser una de les fundadores de la coordinadora de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharaui a les Terres de l’Ebre i durant molts anys responsable del projecte de colònies, un projecte que permet a infants saharauis passar estius acollits en famílies del nostre país i oblidar les dures condicions en què viuen exiliats als campaments de refugiats argelins.

Per això sé que avui, no només per a mi, sinó per a centenars de persones de les Terres de l’Ebre, per a moltes famílies, és un dia trist. Perquè el sofriment dels saharauis per a natros té nom i té cara

QUÈ FEM DES DEL PARLAMENT PER L'EMANCIPACIÓ?

Reprodueixo tot seguit un article meu publicat recentment a la revista Debat Juvenil com a portaveu del meu grup parlamentari a la Comissió de Joventut:

Les polítiques de joventut efectives són aquelles que tenen en compte, en primer lloc, la lluita dels i les joves per a la seua emancipació i, per tant, ha de contemplar accions de formació, treball, habitatge i participació (juntament a altres eixos bàsics com la mobilitat, la salut, l’oci i la cultura). La Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya és una comissió de seguiment en l’àmbit de la planificació i estudi d’aquestes polítiques.

Entre altres propostes, debatrem durant aquesta legislatura el pla per a l’emancipació juvenil. També, com a bona mesura, l’Acord Nacional per a l’Ocupació Juvenil, amb implicació del Govern, les organitzacions sindicals i empresarials o tots els agents econòmics i socials implicats per tal que els joves no continuen encapçalant les taxes d’atur i que la seva ocupació i treball sigui també de qualitat: principalment mitjançant la conversió de contractes temporals en fixos, garantint la correspondència entre el nivell de formació i el lloc de treball al qual s’accedeix.

El foment de l’autoempresa com a estratègica bàsica per a la creació de treball, el foment de l’esperit emprenedor des de l’escola (mitjançant experiències d’empresa social), actuació de mediadors i dinamitzadors laborals que impulsen, assessoren i orienten les iniciatives de treball dels joves o la creació d’un programa de professionals que acompanyin els joves en la transició de l’escola al món del treball, són altres propostes en l’àmbit de l’educació i la formació.

En habitatge, l’administració pública ha de vetllar perquè els i les joves tinguem accés a una habitatge digne. Una de les fórmules que tenim més a mà és la promoció de l’habitatge de protecció oficial, amb un preu regulat, d’acord amb les necessitats dels col.lectius més desfavorits, en aquest cas el jovent. Però cal també continuar impulsant la Xarxa d’Habitatge Jove a tot Catalunya, per posar dos exemples d’accions concretes.

ELS 100 PRIMERS DIES DE GOVERN

A petició del Bloc Política Ebrenca, l'executiva local del PSC d'Ulldecona ha fet aquests darrers dies balanç escrit dels primers 100 dies de govern municipal. Aquest és el text:

Després d’aquests primers 100 dies de govern a Ulldecona crec que el balanç és satisfactori i positiu per al municipi. Fa cent dies apostavem de nou per sumar esforços el PSC i ERC per continuar caminant cap al futur, cap a una Ulldecona moderna i tolerant, cap a una Ulldecona sostenible i alhora econòmicament forta en tots els sectors. El treball d’aquests primers cent dies ha estat, per una banda, de continuïtat respecte a l’anterior legislatura i, per l’altra, de canvi i adaptació després de la incorporació de nous companys que s’han sumat al projecte amb la seva dedicació.

Veiem dia a dia com avancen amb bon ritme obres tant importants com el pavelló poliesportiu (estarà enllestit durant el primer trimestre del proper 2008) o el nou Centre d’Assistència Primària, que cobrirà les necessitats de l’augment de població en els propers 15-20 anys i compta amb una reserva de sòl per si és necessària. Estem estudiant la necessitat de la nova escola de primària o altres equipaments com la piscina coberta. Tenim en marxa les obres del col.lector i la xarxa de pluvials i també actuacions diverses, de molt importància, als diferents barris, amb el clavegueram i les depuradores a Sant Joan del Pas i les Ventalles, la portada de l’aigua potable a la Miliana, la millora de l’abastament als Valentins, on també estem adequant un centre cívic, i l’arranjament i urbanització de carrers al Barri Castell.

A nivell de serveis, hem consolidat l’Espai de Respir (punt d’atenció a persones amb malalties neurodegeneratives i els seus familiars) i també hem amliat l’atenció domiciliària a persones amb dependència, hem posat ja en marxa al 100% el nou Casal de Joventut i estem ampliant els serveis culturals i d’oci amb la estreta col.laboració de nombrosses entitats i associacions. Fa només una setmana vam aprovar el Pla Parcial del polígon industrial Valldepins III, que impulsa l’Ajuntament i diverses empreses, a través de la Societat Municipal Ulldecona Activa S.L.U. Ens permetrà això ampliar considerablement el sòl industrial del nostre poble, però ja el tenim quasi tot ocupat, per tant, hem de pensar en la quarta fase del polígon per no perdre noves oportunitats de creixement. Aquestes són algunes de les tasques que ens han ocupat durant aquests primers cent dies del nou govern, junt amb moltes reunions polítiques i tècniques, per tanl de planificar les principals obres i accions de la legislatura que hem començat: Pla de Barris, piscina, nova biblioteca, hotel d’entitats i sobretot, projectes d’arranjament i urbanització de carrers tant a Ulldecona com als barris, una de les obres més necessàries que tenim plantejades.

Finalment, en l’àmbit de la participació, hem fet ja les primeres assamblees informatives a Ulldecona i els barris, on vam tractar, entre altres, el projecte Castor, i hem posat en marxa un procés de participació per a l’eleboració dels pressupostos del 2008.

Per tot això, el balanç és satifactori i positiu. Tenim un govern sòlid que sap gestionar la transformació i el canvi que viu Ulldecona i els seus barris, amb sensibilitat respecte als problemes dels ciutadans i amb un model de poble diferent al plantejat per altres forces polítiques.